[2026-10-08]
Als governs, consells, ajuntaments, responsables d’emergències i protecció civil, i a totes les persones que tenen la responsabilitat de protegir la nostra població:
Les persones sotasignats, entre les quals ens trobem científiques, meteoròlogues i ciutadanes de Catalunya preocupades, ens adrecem a vostès perquè creiem que ens trobem davant d’un moment que exigeix alguna cosa més que declaracions i plans sobre el paper: exigeix una preparació que va més enllà de les mesures convencionals.
En aquest moment, el fenomen d’El Niño 2026-2027 s’està intensificant ràpidament. L’Organització Meteorològica Mundial i la NOAA ja han advertit de la gairebé certesa que arribi a una intensitat molt forta durant els pròxims mesos. Encara no ha arribat al seu punt àlgid i ja supera els registres del Niño més fort mai registrat.
El Niño causa, sempre, importants pertorbacions climàtiques, socials, econòmiques i mediambientals per tot el planeta. Els últims anys, a més a més, cada arribada de El Niño ha forçat una pujada sobtada de la temperatura del planeta d’unes dècimes de grau. En un moment en que cada dècima compta, aquest Niño del 2026-27 porta el risc afegit de fer pujar la temperatura del planeta, tot i que temporalment, fins als +2,0ºC sobre el nivell preindustrial que es el llindar al qual no havíem d'arribar segons l’Acord de Paris.
L’augment en el número d’huracans en l’oceà Pacífic és només un exemple de l’impacte que pot tenir aquest Niño en l’increment de fenòmens extrems global. Per què aquest El Niño no arriba a un planeta en condicions normals. Arriba amb un recorregut d’escalfament global intens, i amb un sistema climàtic que ja està registrant temperatures extraordinàriament elevades, tant a l’atmosfera com als oceans.
I la península Ibèrica ho està experimentant de manera especialment intensa.
L’estiu de 2026 ha estat el més càlid des que existeixen registres comparables i s’han comptabilitzat 61 dies en condicions d’onada de calor a la península. A Catalunya, l’estiu ha estat marcat per temperatures excepcionalment altes, nits tòrrides i precipitacions molt minses.
No sabem exactament quins episodis extrems haurem d’afrontar durant els pròxims mesos, ja que no es pot predir amb precisió quan i on es produirà una DANA, un temporal, una onada de calor, un incendi o una sequera, però precisament per això ens hem de preparar.
La incertesa no pot convertir-se en una excusa per a la inacció.
La Mediterrània és un dels territoris especialment exposats al Canvi Climàtic. Una Mediterrània més càlida proporciona més energia i humitat que pot afavorir la intensificació de tempestes si es donen les condicions meteorològiques adients, mentre que les onades de calor i els períodes secs augmenten la vulnerabilitat davant d’incendis i problemes de subministrament d’aigua.
Ho hem vist recentment amb una claredat dolorosa. La investigació científica sobre la DANA que va colpejar València el 2024 ha demostrat que el Canvi Climàtic va incrementar notablement tant la intensitat de les precipitacions extremes com la probabilitat de la seva ocurrència.
No necessitem esperar que torni a produir-se una tragèdia per preguntar-nos si les nostres infraestructures estan preparades.
I a Catalunya existeix una vulnerabilitat afegida: de tot l’estat, és la zona amb la proporció més gran de construccions a zones inundables. Depenem de trens, connexions marítimes, xarxes elèctriques, dessaladores, carreteres i cadenes logístiques que es poden veure afectades simultàniament durant una emergència greu.
Existeix també una qüestió que ens hauria de preocupar especialment: la nostra dependència alimentària.
Les altes temperatures estan, ja, fent minvar les collites de cereals, i la pujada incessant del preu del dièsel esta forçant una aturada forçada de l’activitat de moltes granges. Els alts costos del transport, dels fertilitzants i de l’electricitat comencen a crear problemes per mantenir el sistema agro-ramader del país, i tot això abans de que els pitjors efectes del Niño ens colpegin. Això significa que una interrupció prolongada del transport per causes meteorològiques no seria només un problema econòmic o logístic: podria convertir-se ràpidament en un problema de seguretat alimentària.
No podem esperar que un temporal aturi els trens, que una emergència bloquegi les carreteres o que una crisi internacional interrompi les cadenes de subministrament per descobrir fins a quin punt som vulnerables.
Per això demanem a les administracions que actuïn ara. Que s’estableixin reserves estratègiques d’aliments, medicaments i productes bàsics, especialment a la gran aglomeració urbana de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Que es reforci la producció agrícola i ramadera local i es protegeixi el nostre sector primari, no només com a activitat econòmica, sinó com una infraestructura essencial per a la nostra supervivència.
Que es revisin i es reforcin les infraestructures crítiques: vies de comunicació, xarxes elèctriques, plantes de potabilització i depuradores, dessaladores, gestió de residus, pluvials, dipòsits d’aigua, hospitals i sistemes de telecomunicacions. Que es garanteixi la capacitat de mantenir els subministraments essencials fins i tot davant d’una interrupció prolongada de carreteres i vies fèrries. Que es reforcin durant tot l’any els mitjans de prevenció i extinció d’incendis.
Que es revisin, i si és el cas s’incrementin, els sistemes de monitoratge i alerta primerenca en torrents, lleres i punts crítics, en previsió dels episodis de pluges torrencials que inevitablement patirem i que tindran una severitat mai vista.
Que es preparin plans específics per a onades de calor extrema, sequeres prolongades, inundacions, incendis, temporals marítims i possibles interrupcions del subministrament de l’aigua o l’electricitat, habilitant, entre altres actuacions, refugis climàtics efectius per a la població. I, sobretot, que s’informi la ciutadania de la situació d’excepcionalitat i alt risc que comporta l’any 2027.
Perquè la protecció civil no pot consistir únicament a reaccionar quan l’emergència ja ha començat. Preparar-se no és alarmisme. És responsabilitat. No estem demanant que s’anunciï la fi del món ni afirmant que tots els escenaris més extrems s’hagin de produir.
Estem demanant una cosa molt més raonable: que, davant d’una combinació excepcional de factors climàtics i una vulnerabilitat del territori coneguda, les nostres institucions adoptin el principi de precaució consagrat com a principi rector a la Constitució Europea.
Encara tenim l’oportunitat de preparar-nos mentre els ferrocarrils funcionen, mentre tenim aigua, mentre les xarxes elèctriques responen i mentre les cadenes de subministrament continuen obertes.
Esperar que fallin per actuar seria un error imperdonable que podem evitar. Per això fem una crida a totes les administracions, independentment de la seva orientació política: preparin el nostre país per al pitjor mentre encara som a temps d’evitar que el pitjor es converteixi en una catàstrofe.
Perquè l’emergència no comença quan arriba l’incendi, quan es desborda el torrent o quan col·lapsen les infraestructures viàries. L’emergència comença quan coneixem el risc i decidim no preparar-nos.
I ara coneixem el risc.
És el moment d’actuar.